Per tant, es podria entendre que som davant una gran oportunitat per començar a aplicar una nova manera de fer política assumint la necessitat de dialogar i implicar a la societat civil en els processos públics de presa de decisions en un entorn tant proper com el local.
Tot i les evidents fortaleses del teixit associatiu, en moltes ocasions els representants de les entitats destaquen com a debilitats, la dificultat per cercar voluntariat i promoure la participació, la manca de recursos, l’excessiva burocràcia en les relacions amb les administracions públiques, els problemes de relleu generacional en els nuclis directius, la frustració d’expectatives quan es relacionen amb l’administració o les mancances relacionals amb d’altres entitats. Així doncs, el que és segur és que encara resta molt camí per recórrer i millorar per tal de potenciar la funció social que el tercer sector exerceix actualment.
La definició de polítiques de promoció de la participació de les entitats es podria fonamentar, d’entre d’altres, en tres elements de partida essencials:
- La necessitat d’oferir suports i oportunitats de capacitació als col·lectius organitzats de la ciutat. Això suposa dissenyar i planificar transversalment accions de suport a les entitats. Alguns exemples:
- Atorgament de subvencions municipals a través de criteris de claredat, honestedat, transparència i priorització dels beneficis col·lectius.
- Cessió, manteniment i adaptació d’espais i equipaments que permetin un desenvolupament òptim de l’activitat associativa.
- Polítiques integrals i coherents de suport municipal en la difusió de les activitats organitzades per les entitats.
- Informacions, suports i assessoraments per facilitar l’accés a subvencions supramunicipals.
- Promoció d’espais relacionals que permetin conèixer d’altres entitats, compartir experiències, preocupacions i reptes de futur o organitzar activitats conjuntes.
- Espais formatius sobre temàtiques tangibles i útils per a les entitats (gestió, subvencions, accions comunicatives, etc...)
- Dissenys conjunts d’accions encaminades a augmentar la participació i el voluntariat (Fira d’Entitats)
La majoria d’aquests exemples són una realitat a Girona. En tot cas, caldria estudiar la necessitat de revisar, avaluar i, en conseqüència, millorar integralment (segons grans àmbits d’actuació) les polítiques de suport i capacitació a les entitats de la ciutat.
És evident que, per ser conseqüents amb la complexitat que caracteritza la societat actual, caldria “parcel·lar” la realitat associativa segons grans àmbits d’actuació: assistencial, cultural, esportiu, econòmic, lleure, etc. Cada àmbit té uns objectius específics, unes característiques determinades i uns ritmes de treball diferenciats. Per tant, en cada cas, les accions de suport i promoció de participació haurien de tenir en compte aquestes especificitats.
Revisar aquestes parcel·lacions des d’un mateix comú denominador podria suposar un exercici d’ordenament molt útil per canalitzar i millorar la participació de les entitats en la vida pública municipal.
Finalment, una altra proposta per ordenar aquest procés de millora i ampliació de la participació de les entitats en el disseny i implementació de polítiques públiqes a Girona es podria centrar en tres drets fonamentals de la ciutadania (organitzada i no organitzada):
El dret a estar informats (a)
Les entitats i associacions gironines tenen el dret a estar informades sobre aquells temes de ciutat que els afecten (per motius territorials i/o sectorials). En aquest sentit, qualsevol iniciativa encaminada a comptar amb un sistema informatiu adaptat a les entitats que els hi garanteixi aquest dret suposaria un avenç. No oblidem que el primer pas per promoure una participació efectiva passa per la informació (clara, honesta i entenedora).
El dret a ser consultats (b)
Qualsevol política pública que es dissenyi i dinamitzi des d’un punt de vista relacional / participatiu comporta la generació de xarxes i aliances amb els agents públics del territori, que permetin definir de forma adaptada com generar debat i arribar a consensos. En aquest sentit és clar que les entitats (tant pel que representen com pel seu hàbit relacional) han de formar part del grup d’actors protagonistes.
El dret a prendre part (c)
Finalment, la planificació d’accions de millora i promoció de la participació de les entitats a la vida pública també ha de garantir el dret que tenen les entitats a prendre part dels processos participatius que es generin. I això vol dir convidar-les a participar als òrgans permanents de participació i als processos participatius de durada determinada.
En tots els casos és clau assegurar-se que no es frustren expectatives, definint de forma molt clara i honesta els límits de la participació des d’un bon inici (abans), dinamitzant els espais de forma rigorosa i amb metodologies adaptades (durant) i retornant els resultats per “demostrar” la utilitat de la participació (després).
Pot ser del vostre interès consultar el Monogràfic III de Neòpolis: el paper de les entitats al món local. Hi podreu llegir dues entrevistes sobre el tema fetes a l’Ernest Benach (Molt Honorable President del Parlament de Catalunya) i al Salvador Maneu (Secretari General de Càritas Diocesana Girona): http://www.neopolis.cat/index.php?c=18&veurefitxa=128
Gerard Quiñones i Macià
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Diplomatura de postgrau en Comunicació i Marketing Politic per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB). Postgrau en Tècniques d'Investigació Social Aplicades per la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
