Vídeos i conclusions de la xerrada-col·loqui "Participar: un dret o un deure del ciutadans?"

Aquesta xerrada-col·loqui a la fresca amb en Quim Brugué va tenir lloc el passat dijous, 18 de juny de 2009 a les 19:30 Carpa del Glops (Parc de la Devesa de Girona)

Podeu veure el resum en vídeo (10 min.) a

Podeu descarregar/visualitzar la conferència completa en vídeo en aquest enllaç 

Transcripció de les principals idees de la conferència de Quim Brugués sobre la participació

• De vegades es pot associar baixa participació a que les coses ja van bé.
  
• Els problemes són més complexos degut a la seva complexitat (diferents interessos, conseqüències...), la seva escala (sovint supramunicipal), i el seu ritme (es demana immediatesa en les solucions malgrat que sovint es requereix molt temps per canviar les coses).
  
• Això fa que els problemes siguin poc manejables per l'administració i la política.
  
• El problema no és de gestió sinó de democràcia.
  
• Política és allò que ens permet viure junts malgrat ser diferents. Tenim interessos diferents i ha de ser així.
  
• Si ens carreguem la política i la democràcia ens carreguem allò que ens permet resoldre els problemes col·lectius i plantejar projectes de forma compartida.
  
• En les nostres reclamacions de millora del sistema democràtic, quan acabem de parlar de llei electoral ja no sabem de què més parlar.
  
• Tenim molts dèficits en els instruments per reforçar la democràcia.
  
• En aquest país hem passat de súbdits (a la dictadura) a clients (en l'actual democràcia), però entremig no tenim ciutadans.
  
• La política no es satisfer els clients. Sovint des de la responsabilita política cal dir que no, i trobar solucions de síntesi entre els diferents i legítims interessos.
  
• Quan fem participació per decidir què fem col·lectivament, cal un actitud disposada a les renuncies i a trobar un equilibri.
  
• Un procés de participació aconsegueix solucions intel·ligents si és capaç d'incorporar diferents visions.
  
• L'experiència en processos participatius és constructora de ciutadans, per ella mateixa.
  
• Hi ha hagut una certa fascinació metodològica vers els processos participatius. S'ha convertit en una finalitat en ella mateixa.
  
• Cal explicar els resultats d'aquest procés. Cal visualitzar les aportacions que ha fet el procés participatiu en allò que tractava.
  
• La participació ha de ser consultiva de les decisions del polític.
  
• En els processos participatius les diferents parts no es posaran d'acord ni fa falta. El conflicte és bó i és un element de riquesa.
  
• La responsabilitat de prendre decisions és del polític. No es pot escudar en un procés participatiu.
  
• Hi ha un encaix entre democràcia representativa i els processos de participació. Es poden complementar però no substituir.
  
• Hi ha dues preguntes: qui governa? i com governa?
  
• Formes de governar: democràcia representativa (el que tenim ara) i democràcia directe (assemblea, referèndum o consulta popular).
  
• La participació és un diàleg constructiu que contribueix a enriquir les decisions dels polítics.
  
• Les noves tecnologies de vegades contribueixen a la dispersió i la poca concreció.
  
• En els processos participació s'ha de posar límits (de què es pot parlar i de què no)
  
• Cal metodologia per saber escoltar. Hi ha d'haver procediments per fer-ho
  
• Al final del procés el polític ha de respondre i explicar com ha influït en els resultats de la decisió. Per a què ha servit.
  
• La participació és un procés difícil però cal avançar en aquesta direcció.