El divendres 20 de març de 2009, el col·lectiu ciutadà “Idea Girona!” hem presentat públicament al Col·legi de Periodistes de Girona el nostre projecte de debat sobre el model de ciutat. Albert Ruhí, Martí Terés i Jep Vila, acompanyats de bona part dels membres del grup promotor (Pau Marqués, Camil Ros, Gemma Clarissó i Montserrat Pumarola) hem anat desgranant els eixos de treball i els principals instruments a través dels quals s’articularà aquest debat.
L'Albert Ruhí ha començat la seva intervenció presentant els membres del grup promotor de la iniciativa, com un grup de gent divers provinent de diferents camps professionals però amb un nexe comú: la proximitat al projecte de l’esquerra nacional i la preocupació pel futur de Girona. A continuació ha explicat que la iniciativa sorgeix “fruit del desencant que, any rere any, els gironins perceben envers la política local i els afers d’aquesta ciutat”. En aquest sentit, ha afirmat que per exemple, a les darreres eleccions municipals l’abstenció va arribar pràcticament al 50% i el que és més simptomàtic, que prop d’un miler de gironins van optar pel vot en blanc. Segons ell “ara més que mai és necessari recuperar la il·lusió perduda d’ençà els anys 80, quan es va projectar el model de ciutat que s’ha executat i que, malgrat haver resultat tan positiu, ara ha tocat sostre”. Per aquest motiu ha defensat la necessitat de repensar, a través de la iniciativa “Idea Girona!” el model de ciutat del segle XXI. L’objectiu final del grup segons l’Albert Ruhí “és elaborar un document que sintetitzi les línies del futur que, d'acord amb els nostres ideals nacionals i socials, creiem que es mereix Girona”. També ha volgut deixar clar en la seva intervenció que tot i que el procés s’ha iniciat a partir d’una inquietud d’Esquerra a la ciutat de Girona, el col·lectiu no manté cap relació orgànica amb cap partit, i que la voluntat del grup és sumar persones i idees independentment de l’afiliació política de qualsevol dels seus membres. “Es tracta de construir entre tots un projecte que no només ens permeti afrontar els reptes de futur i doni un nou impuls a la ciutat sinó que també, i potser encara més important, ens permeti recuperar la il·lusió perduda”.
Sobre la forma de dur a terme aquest debat en Martí Terés ha defensat la necessitat “d’implicar-hi el màxim de persones i de sectors socials perquè el debat transcendeixi els nínxols d’on és habitual i s’obri als nous col·lectius”. Segons ell, aquest és un “objectiu irrenunciable quan debatem sobre un model col·lectiu amb vocació d’il·lusionar a la majoria ciutadana”. En aquest sentit, ha fet una crida oberta a la participació de la ciutadania, ja que segons ell “els afers de la nostra ciutat afecten a tothom de la mateixa manera i cal la implicació de sectors socials ben diversos per marcar un camí agosarat i sòlid”. Ha explicat també que s’organitzaran taules de debats sectorials i territorials que, d’una banda, ajudaran a crear una diagnosi sobre l’estat de qüestió de la nostra ciutat, i que, de l’altra, conclouran el camí que cal seguir. Pel que fa als actes concrets se’n proposaran de dues classes, una primera en què s’intentarà aportar idees al debat a traves de la participació de diferents ponents convidats i una segona classe d’actes més participatius en què, segons Terés, es vol recollir les inquietuds de tots els participants. Finalment, també ha posat l’accent en la importància de les noves xarxes socials d’internet (Facebook, Twitter, o Twitxr) per arribar al ventall més ampli possible de gironins i gironines, així com en aquesta web. La web serà un instrument bàsic per estimular el debat en el procés participatiu a on s’hi aniran penjant fòrums de debat, els actes que s’organitzin, els documents que es vagin elaborant, o qualsevol element que pugui ajudar a estimular el procés.
En tercer lloc ha agafat la paraula en Jep Vila, que ha fet una breu descripció del marc ideològic en què es desenvoluparà el projecte i que es fonamenta en tres principis bàsics: el compromís nacional, el compromís social, i el compromís amb el teixit social de la ciutat i els valors republicans. Ha defensat la necessitat d’idear una ciutat que jugui un paper molt més destacat en el futur del catalanisme; que aprofundeixi en la democràcia autèntica; que sigui capaç de generar una economia real al servei de les persones; que permeti un creixement sostenible i de qualitat; i on tots els seus ciutadans tinguin els mateixos drets. Per aquest motiu ha explicat que inicialment el debat es desenvoluparà sobre 5 eixos, que tot i que no són tancats, si que definiran el full de ruta del procés. Ha volgut posar l’accent en l’eix relacionat amb la participació ciutadana i les entitats, segons ha afirmat “l'autèntica democràcia no pot fer ús de la participació tan sols una vegada cada quatre anys”. Segons ell “l'àmbit municipal és ideal per portar a la pràctica experiències de participació activa”, i per això “cal buscar estratègies que vehiculin les opinions de la ciutadania”, estimulant la participació organitzada en el teixit associatiu propi d’una ciutat dinàmica, però alhora tenint presents els individus no associats, els qui no poden votar o resten exclosos. Ha volgut acabar la seva intervenció fent una crida a la participació dels gironins i gironines en el projecte “d’Idea Girona”, perquè segons ell el projecte només té sentit si s’aconsegueix una participació activa de la ciutadania.
