Idea Girona!

Una ciutat també pot ser un escenari saludable, a l’estil de les slow cities mediterrànies que tant es pregonen. És compatible, això, amb el bullici que comporta la capitalitat? Quants i quins pulmons verds necessita, Girona? Com es poden integrar petites àrees naturals o zones d’esbarjo dins l’entramat urbà? Cal repensar en verd no només la mobilitat i l’urbanisme sinó també els hàbits de consum, l’accessibilitat al medi natural i la qualitat del mateix entorn urbà. És necessari que la ciutat s’obri als rius i recuperi l’ús públic que havien tingut les seves lleres i cursos. Convé avançar cap a un context més humà, que permeti reduir el consum de recursos i de contaminació difusa i que, per tant, faci més harmònica la vida a la ciutat. Una ciutat a ritme de persona és sinònim de bona convivència, salut i qualitat de vida.